És probable que o algú que conegueu hagi experimentat un trastorn d’ansietat. L’ansietat és el problema de salut mental més comú al món i els investigadors calculen que afecta més del set per cent de la població mundial en un moment donat. Tot i la freqüència que té, l'ansietat pot ser difícil de detectar perquè sovint es veu molt diferent d'una persona a una altra. Hi ha diversos tipus de trastorns d’ansietat i és possible que els símptomes d’una persona no s’assemblin als d’altres. Si creieu que algú que coneixeu pot patir un trastorn d’ansietat, podeu millorar la vostra capacitat per detectar la malaltia. Apreneu a fer-ho distingint els diferents tipus de trastorns d’ansietat, informant-vos sobre els factors de risc de l’ansietat i buscant símptomes específics.
Passos
Part 1 de 3: Conèixer els tipus de trastorns d’ansietat
Pas 1. Conegueu el trastorn d'ansietat generalitzada
El trastorn d’ansietat generalitzat, o GAD, implica sentir-se nerviós o tens tot el temps, fins i tot quan no hi ha estressants evidents. Les persones amb GAD poden sentir que està a punt de passar alguna cosa dolenta o es poden imaginar totes les maneres en què alguna cosa podria sortir malament.
- Les persones amb GAD solen tenir dificultats per fer front al canvi. Es poden sentir ansiosos o molestos quan els plans canvien o passa alguna cosa inesperada.
- El GAD pot produir símptomes físics com mals de cap, mal de panxa i tensió muscular.
Pas 2. Familiaritzeu-vos amb l'ansietat social
L’ansietat social és un trastorn d’ansietat que implica por intensa o autoconsciència en situacions socials. Les persones amb ansietat social temen vergonyar-se o ser ridiculitzades pels altres, i algunes intenten evitar situacions socials del tot.
- Els símptomes físics habituals de l’ansietat social inclouen rubor, sacsejades, sudoració i batecs ràpids del cor.
- Una persona que evita participar en converses o activitats grupals, es nega a anar sola a llocs desconeguts o que consumeix alcohol o drogues per relaxar-se abans que situacions socials puguin patir ansietat social.
- Les persones amb ansietat social poden patir en silenci problemes greus de salut o personal, de manera que no hauran d’interactuar amb altres persones. També poden lluitar per fer front a situacions difícils pel seu compte en lloc de demanar ajuda.
Pas 3. Llegiu sobre el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC)
El TOC és un trastorn d’ansietat que implica pensaments intrusius anomenats obsessions i accions repetitives anomenades compulsions. Algú amb TOC intenta desfer-se dels seus pensaments obsessius amb conductes compulsives.
- Per exemple, algú amb TOC podria estar ansiós pels gèrmens i la brutícia. Com a resultat, es podrien rentar les mans compulsivament o netejar la cuina.
- Les persones amb TOC poden intentar controlar la seva ansietat controlant el seu entorn.
- També poden detenir-se o obsessionar-se amb un esdeveniment desagradable o preocupant durant un període de temps inusualment llarg.
Pas 4. Més informació sobre fòbies
Les fòbies són pors intenses i irracionals a situacions, objectes o animals específics. Les persones que pateixen fòbies solen saber que la seva por no és raonable, però pot no ser capaç de superar la seva ansietat sense tractament. Algú que té fòbia pot evitar situacions habituals com conduir o agafar un ascensor.
Les fòbies habituals inclouen la por a volar, la por a espais tancats o oberts, la por a les altures i la por a animals específics com les serps
Pas 5. Investigueu els símptomes del trastorn de pànic
Les persones amb trastorn de pànic experimenten atacs de pànic recurrents, generalment sense un desencadenant evident. Els atacs de pànic poden ser aterridors i confusos tant per a la persona que experimenta l'atac com per a qualsevol persona que ho vegi. Poden ser molt debilitants i poden imitar els símptomes de problemes de salut més greus, com ara un atac de cor. Els símptomes més habituals d’un atac de pànic són:
- Una intensa por a la mort o la sensació de fatalitat imminent
- Tremolada
- Marejos o marejos
- Adormiment o formigueig a la cara i a les extremitats
- Dolor al pit o opressió
- Nàusees o mal d’estómac
- Falta d'alè
- Freqüència cardíaca ràpida
- Una sensació d’irrealitat
Pas 6. Conegueu el trastorn per estrès postraumàtic (TEPT)
El TEPT és un trastorn d’ansietat que es produeix en algunes persones que són testimonis d’esdeveniments aterridors o que posen en perill la vida. Els accidents violents, els atacs terroristes i els combats militars són algunes de les experiències que poden causar TEPT. Les persones amb aquest trastorn experimenten flashbacks, insomni greu, malsons o records intrusius. Sovint s’espanten fàcilment o es sobresurten (hipervigilants). Poden evitar situacions que els recordin l’esdeveniment traumàtic o tenir atacs de pànic relacionats amb els seus flashbacks.
- Les persones amb TEPT sovint desenvolupen temors a diverses situacions i estímuls, encara que no tinguin res a veure amb l’esdeveniment traumàtic original.
- Un pacient amb TEPT pot evitar sortir de casa per minimitzar les seves possibilitats d’experimentar un esdeveniment desencadenant.
Part 2 de 3: Comprensió dels factors de risc
Pas 1. Tingueu en compte si l’ansietat corre a la família de la persona
Juntament amb els factors ambientals i socials, la genètica juga un paper a l’hora de determinar si algú desenvoluparà un trastorn d’ansietat. Les persones amb pares o germans amb trastorns d’ansietat són més propenses a tenir problemes d’ansietat.
Fins i tot si algú de la família d’una persona té un trastorn d’ansietat particular, això no significa necessàriament que la persona en qüestió tingui el mateix tipus de trastorn. Simplement significa que tenen un major risc de desenvolupar qualsevol tipus de trastorn d’ansietat
Pas 2. Sabeu que les dones són més propenses a patir problemes d’ansietat que els homes
Els estudis han demostrat que les dones tenen un risc més elevat que els homes de desenvolupar tot tipus de trastorn d’ansietat, excepte el TOC. Tot i això, el gènere no ho és tot; tingueu en compte que molts homes també desenvolupen trastorns d’ansietat.
Pas 3. Tingueu en compte les experiències vitals de la persona
Les persones que han estat greument malaltes o han experimentat esdeveniments traumàtics corren un major risc de desenvolupar un trastorn d’ansietat. L’abús físic o emocional, situacions de vida estressants i l’ús de drogues o alcohol posen en risc a una persona de tenir problemes d’ansietat. Les experiències amb assetjament infantil o pares hipercrítics també poden contribuir al desenvolupament de trastorns d’ansietat.
Pas 4. Penseu en el tarannà de la persona
Les persones amb disposicions nervioses tenen més probabilitats de desenvolupar un trastorn d’ansietat. Els nens tímids també tenen més risc de desenvolupar ansietat social més endavant a la vida.
La timidesa i l’ansietat social no són el mateix. No obstant això, hi ha una correlació entre ambdues
Pas 5. Penseu en si la persona és perfeccionista
El perfeccionisme és un gran predictor de l’ansietat. Les persones amb tendències perfeccionistes solen pensar en termes de blanc i negre. Si no fan alguna cosa perfectament, ho consideren un fracàs. Això pot conduir a una mentalitat ansiosa i autocrítica.
Pas 6. Tingueu en compte si la persona té altres problemes de salut mental
L’ansietat sovint va acompanyada d’altres trastorns de salut mental. En particular, les persones ansioses també solen estar deprimides. En els casos en què l’ansietat conviu amb un altre trastorn, cada afecció pot empitjorar l’altra.
- Per exemple, algú amb ansietat i depressió pot sentir-se ansiós pel seu baix estat d’ànim i la seva incapacitat per sortir de casa. Aquesta ansietat els podria paralitzar encara més, creant un cicle viciós.
- L’abús de substàncies sovint es produeix juntament amb trastorns d’ansietat. Algunes persones abusen de les drogues per intentar automedicar els seus símptomes d’ansietat.
Part 3 de 3: detectar els signes
Pas 1. Pregunteu-vos si la persona sembla preocupar-se molt
La preocupació excessiva és l’indicador més gran d’un trastorn d’ansietat. Si algú sembla constantment inquiet o preocupat per coses que no molesten a altres persones, pot tenir un trastorn d’ansietat generalitzada.
Per exemple, si el vostre amic està preocupat per no sortir de la universitat una setmana i té por que el seu gat tingui càncer a la següent, sense cap indicació que qualsevol d’aquestes coses sigui certa, és possible que tingui un trastorn d’ansietat generalitzat
Pas 2. Cerqueu signes d’autoconsciència
Algú amb ansietat social pot semblar molt tímid i retirat, o pot estar visiblement nerviós quan interactua amb els altres. També poden tenir tendència a comparar-se amb els altres. Fixeu-vos si la persona es queda al marge dels grups, abandona les situacions socials d'hora o es queda a prop d'un amic per evitar socialitzar sola.
Pas 3. Penseu en si la persona sembla irritable o inquieta
Les persones inquietes solen sentir-se estretes i no poden relaxar-se. Això pot conduir a trencar els altres o a actuar amb impaciència. Aquests comportaments poden tenir un impacte negatiu en les relacions de la persona amb familiars, amics o companys de feina.
Per exemple, si la vostra mare sembla estar permanentment molesta amb vosaltres per petits detalls com la manera de cuinar o d'organitzar l'habitació, penseu en si l'ansietat pot ser la causa de la seva irritació
Pas 4. Fixeu-vos en els hàbits socials de la persona
Les persones inquietes sovint eviten sortir a menys que ho facin, cosa que pot fer que s’aïllin socialment. La persona surt a veure amics, participa en aficions o es fa voluntari? Si algú no surt de casa, excepte per dur a terme tasques necessàries com anar a treballar i comprar queviures, és possible que tingui problemes d’ansietat.
Pas 5. Estigueu atents als símptomes físics
L’ansietat tendeix a produir signes físics que es poden detectar si es presta atenció. Si algú es ruboritza fàcilment, tremola o es queixa de mals de cap, mal de panxa, tensió muscular o insomni, pot patir ansietat.
L’ansietat també pot afectar la gana i / o el pes d’una persona. La pèrdua de la gana, l’alimentació excessiva i el canvi significatiu de pes poden ser símptomes d’un trastorn d’ansietat
Pas 6. Vigileu si hi ha problemes de memòria i concentració
Les persones amb trastorns d’ansietat poden tenir dificultats per concentrar-se, absorbir informació o recordar coses. Com a resultat, poden tenir dificultats per realitzar tasques complexes o mantenir un tren de pensament.
Pas 7. Parleu amb la persona
De vegades, l’ansietat no produeix cap signe exterior. Tothom pot estar ansiós, fins i tot persones que semblen ben ajustades i còmodes en entorns socials. Si us preocupa que algú conegut pugui lluitar contra l’ansietat, la millor manera d’esbrinar-ho és parlar-ne.
Obriu la conversa dient alguna cosa com ara: "M'he adonat que darrerament sembles una mica a la vora. Va tot bé?" Eviteu que se sentin autoconscients. Probablement agrairan que us preocupeu prou per comprovar-los
CONSELL D’EXPERT
liana georgoulis, psyd
licensed psychologist dr. liana georgoulis is a licensed clinical psychologist with over 10 years of experience, and is now the clinical director at coast psychological services in los angeles, california. she received her doctor of psychology from pepperdine university in 2009. her practice provides cognitive behavioral therapy and other evidence-based therapies for adolescents, adults, and couples.
liana georgoulis, psyd
licensed psychologist
acknowledge, but don't encourage the anxiety
when you're talking to someone with anxiety, try to summarize and acknowledge their emotions, without encouraging their fears. for instance, you might say, 'it sounds like you're really worried about losing your job. i can see how that would bother you, but it doesn't sound like that's likely to happen. is there anything i can do to help you think through this?'
