Els experts diuen que els quists ganglionaris poden desaparèixer sols, però és possible que necessiteu tractament mèdic si el quist és dolorós o interfereix amb els moviments del canell. Els quists ganglionars són grumolls rodons o ovals plens de líquid que es desenvolupen als tendons o a les articulacions dels canells o de les mans, tot i que també es poden formar als turmells o als peus. La investigació suggereix que el vostre metge pot intentar immobilitzar el canell o drenar un quist molest per ajudar-vos a alleujar-lo, però és possible que necessiteu una cirurgia si els vostres símptomes encara persisteixen. En general, els quists ganglionars són benignes, però parleu amb el vostre metge si esteu preocupats.
Passos
Part 1 de 3: Diagnòstic del quist ganglionar
Pas 1. Identifiqueu un quist ganglionar
Són més freqüents en dones d'entre 20 i 40 anys, en persones amb artrosi a les articulacions dels dits o amb antecedents de lesions articulars o tendinoses. És possible que tingueu un quist ganglionar si teniu:
- Un bony als tendons del canell o de les mans. Aquests quists també es poden formar a les articulacions del canell, mans, peus, turmells o en qualsevol altre lloc.
- Un bony de forma rodona o ovalada. La majoria tenen una mida inferior a una polzada de diàmetre. La mida pot canviar les hores extres, ja que augmenta quan s’utilitza l’articulació propera.
- Dolor. Fins i tot un quist massa petit per veure-ho pot causar molèsties, adormiment, debilitat o sensació d’agulles si prem sobre un nervi.
Pas 2. Demaneu a un metge que revisi el quist
El metge probablement farà diverses coses per confirmar que es tracta d’un quist ganglionar. Hi ha diferents tipus de quists que tenen diferents tipus de tractament i l’èmfasi necessita un diagnòstic correcte. Altres tipus de pell quists són quists sebacis, lipomes, abscessos infecciosos, ganglis limfàtics augmentats, tumors, etc. El metge pot:
- Premeu el quist per veure si està adolorit.
- Feu brillar una llum a través del quist per veure si està sòlid o ple de líquid.
- Aspirar líquid del quist amb una agulla i una xeringa. Si es tracta d’un quist ganglionar, el fluid quedarà clar.
Pas 3. Feu proves d'imatge si el vostre metge ho recomana
Les proves d’imatge poden detectar quists petits que no són visibles des de fora del cos i descartar altres diagnòstics com l’artritis o el càncer. El metge pot suggerir:
- Una radiografia. Aquesta prova no fa mal, però és important que comuniqueu al vostre metge si esteu embarassada o creieu que podríeu estar embarassada.
- Una ecografia. Aquesta prova no té dolor i consisteix a utilitzar ones sonores per formar una imatge de l'interior del cos.
- Imatge per ressonància magnètica (RM). Aquesta prova utilitza imants i ones de ràdio per crear imatges tridimensionals del quist. Us estirareu sobre una taula que es desplaça cap al tub de ressonància magnètica. És fort, però no fa mal. Informeu al vostre metge amb antelació si teniu claustrofòbia.
Part 2 de 3: Tractament del quist al metge
Pas 1. Decidiu si el tractament és necessari
Fins a la meitat dels quists ganglionaris desapareixen sols. El vostre metge us pot suggerir el tractament del quist si:
- Presiona un nervi que li provoca dolor.
- És tan gran que redueix el moviment de l'articulació.
Pas 2. Proveu la immobilització
El metge pot posar un aparell o fèrula al voltant de l'articulació prop del quist per evitar que pugueu moure aquesta articulació. Com que els quists sovint es fan més grans quan es mou l'articulació, restringir el moviment de vegades permet reduir els quists.
- Si utilitzeu aquest enfocament, pregunteu al vostre metge quant de temps podeu dur l’aparell o fèrula abans que els músculs comencin a perdre força.
- Si el quist és incòmode, el vostre metge us pot recomanar que prengueu un analgèsic, com ara l’ibuprofè.
Pas 3. Escorreu el quist amb aspiració
Durant aquest procediment, el metge utilitzarà una agulla per aspirar el fluid del quist. Aquest procediment proporciona un alleujament ràpid, però el quist pot tornar a aparèixer.
- El metge pot suggerir injectar un esteroide a la zona per reduir el risc de recurrència, però no hi ha evidències que redueixin amb èxit les recurrències.
- Es tracta d’un procediment ambulatori. Serà alliberat el mateix dia amb un Band Aid sobre el lloc on l’agulla va passar per la pell.
Pas 4. Operar-se
Aquest és generalment un últim recurs després que les altres opcions no hagin tingut èxit. El cirurgià talla el quist i la tija on es connecta amb l’articulació o el tendó. Tot i que la cirurgia és el tractament més eficaç, alguns quists encara es reformen després de la cirurgia. S’utilitzen dos procediments quirúrgics igualment efectius.
- Cirurgia oberta: durant aquest procediment, el cirurgià fa un tall d’uns 2 centímetres de llarg sobre el quist i l’elimina.
- Cirurgia artroscòpica: es tracta d’un tipus de cirurgia de forat de la clau. El metge fa una petita incisió i introdueix una càmera i altres instruments a través de la incisió. Amb la càmera com a guia, el cirurgià retira el quist.
- Tots dos procediments es poden fer mitjançant anestèsia local o general, segons la recomanació del vostre cirurgià.
Part 3 de 3: Tractament del quist a casa
Pas 1. Prendre medicaments per al dolor sense recepta
Si el vostre metge decideix que el quist no ha de ser operat o si voleu tractar-lo a casa, hauríeu de plantejar-vos prendre medicaments per al dolor de venda lliure. L’ibuprofè o naproxè sòdic pot ajudar a apagar el dolor del quist.
També podeu prendre medicaments per al dolor sense recepta durant un període d’observació, durant el qual deixareu el quist en pau i tornareu més tard a l’oficina del metge per a una observació periòdica. Això es fa sovint si el quist ganglionar no sembla ser cancerós o sigui el resultat d'algun altre problema mèdic greu
Pas 2. Modifiqueu les sabates si el quist es troba al peu o al peu
Si el quist es troba al peu o al dit del peu, heu d’evitar portar sabates que estrenyin o restringeixin el quist. Podeu decidir fer servir sabates de punta oberta o xancletes perquè el quist pugui curar-se tot sol.
Si heu de portar sabates de punta tancada, heu de lligar els cordons o les corretges més solts de l’habitual perquè el quist no s’irriti quan camineu. Eviteu portar sabates amb cremalleres ajustades i de tela no transpirable, com ara cuir o polièster, ja que això pot irritar el quist
Pas 3. No colpeu ni dreneu el quist vosaltres mateixos
Hi ha un remei antic per als quists ganglionaris que consisteix a colpejar o colpejar fort el quist amb un objecte pesat. Eviteu fer això, ja que probablement només danyarà el teixit al voltant del quist.
