Els trastorns alimentaris són afeccions de salut mental greus que afecten negativament la vostra salut física i emocional; també poden afectar negativament la vostra capacitat de funcionar en diversos dominis de la vostra vida. Els trastorns alimentaris generalment es deriven d’un focus excessiu en la imatge corporal i / o el pes i és probable que es desenvolupin a l’adolescència o als primers anys d’adult, més freqüentment en les dones. Tot i que el "trastorn alimentari menor" no es troba en el DSM com a criteri de diagnòstic oficial, podeu conèixer si podeu tenir un trastorn alimentari menor aprenent sobre diferents tipus de trastorns alimentaris. És possible que tingueu un d’aquests trastorns fins a cert punt. Tingueu en compte, però, que només un professional de la salut mental qualificat i autoritzat pot fer un diagnòstic oficial.
Passos
Part 1 de 2: Aprendre sobre els trastorns de l'alimentació
Pas 1. Apreneu sobre l'anorèxia nerviosa
Les persones amb anorèxia nerviosa (també anomenada anorèxia) es caracteritzen per un pes corporal molt baix que és causat per la reducció de la ingesta de calories; solen tenir una intensa por a augmentar de pes i poden tenir percepcions deformades sobre la seva imatge corporal. Els esforços per reduir el pes poden incloure:
- Exercici excessiu.
- Vòmits intencionats després de menjar.
- Utilitzar laxants per aprimar-se.
Pas 2. Conegueu la bulímia nerviosa
Les persones amb bulímia nerviosa (també anomenada bulímia) tenen episodis de picar (menjar excessivament), almenys una vegada a la setmana durant tres mesos, i purgar (per exemple, obligar-se a vomitar) i poden informar d’una manca de control sobre les seves conductes alimentàries. La bulímia nerviosa s’associa a tenir tres o més dels següents:
- Menges molt més ràpidament que la majoria de la gent.
- Menges fins que estàs tan ple que et sents incòmode.
- Us sentiu disgustat per vosaltres mateixos, avergonyit o culpable pel vostre comportament alimentari.
- Menges molt fins i tot quan no tens gana.
- Menges en privat perquè et fa vergonya quant menges.
Pas 3. Conegueu el trastorn alimentari excessiu
Les persones amb trastorn alimentari excessiu mengen també i se’n senten culpables després, de la mateixa manera que en els casos de bulímia nerviosa.
- Tanmateix, aquells amb trastorn per afartament no solen purgar després.
- Les persones que mengen afartades sovint informen que senten falta de control sobre el seu comportament d’ingesta d’aliments.
Pas 4. Conegueu altres trastorns alimentaris
Hi ha altres tipus de trastorns alimentaris més enllà d’aquests tres principals. Obteniu informació sobre ells perquè pugueu comparar el vostre propi comportament amb el trastorn per tenir una idea de si podeu tenir algun d’aquests trastorns alimentaris:
- Pica. Les persones amb pica habitualment (és a dir, el comportament dura almenys un mes) mengen articles no alimentaris com ara cabell, roba, brutícia o sabó.
- Trastorn de ruminació. Les persones amb trastorn de rumia regurgiten repetidament els aliments després de menjar-los. Això no es deu a una condició mèdica ni és atribuïble a un comportament associat a un altre trastorn alimentari, com pot ser la purga (tot i que normalment es confon amb la ERGE). No hi ha nàusees ni nàusees associades a la regurgitació dels aliments.
- Trastorn per ingesta d’aliments evitant o resistent (ARFID). Les persones amb ARFID mostren una aparent falta d’interès per menjar aliments o mostren preocupació per les conseqüències de menjar aliments; aquestes preocupacions comporten una ingesta insuficient de calories i problemes de nutrició / salut.
Part 2 de 2: avaluar el vostre comportament
Pas 1. Pregunteu-vos si us agrada el vostre aspecte
Un dels contribuents típics als trastorns alimentaris és un focus excessiu en la imatge corporal i / o el pes. Intenta ser honest amb tu mateix i pregunta si t’agrada la teva aparença.
La majoria de les persones tenen algunes coses sobre el seu cos que no estan satisfetes, però les persones amb trastorns alimentaris poden tenir percepcions falses sobre com es veu realment el seu cos. Per això, és important que us pregunteu què penseu sobre el vostre propi cos i no només doneu mesures objectives com el que peseu
Pas 2. Avalueu la freqüència amb què comproveu el vostre pes
Us penseu mai? Pesar-se és una manera excel·lent de fer un seguiment de la salut que està sent i del que li agrada i no al seu cos. Però, si us peseu contínuament, de vegades més d’una vegada al dia, pot ser un senyal que tingueu un trastorn alimentari.
Pas 3. Penseu en la vostra roba
Sovint estireu, pessigueu o cobriu la zona del cos amb la qual us sentiu incòmode? Les persones amb trastorns alimentaris de vegades intenten tapar allò que no els agrada; poden portar roba més àmplia, tocar o intentar cobrir l’excés de greix que puguin tenir, etc.
Per ajudar-vos a esbrinar fins a quin punt són freqüents aquests comportaments, mantingueu un diari i escriviu l’hora i feu una entrada sempre que us trobeu fent un d’aquests comportaments
Pas 4. Penseu en la manera d’afrontar l’estrès
Tens molta tensió a la teva vida? Les persones que treballen molt o tenen una vida atrafegada tenen més probabilitats de sucumbir a un trastorn alimentari que aquelles que tenen un equilibri saludable entre vida i treball. De vegades, la gent intenta fer front a un estil de vida estressant menjant molt o menjant aliments poc saludables.
Si això us sembla fidel, intenteu controlar l’estrès de maneres més saludables, com fent exercicis moderats, dormint molt, parlant amb els vostres amics i familiars sobre els vostres estressants i / o mitjançant la meditació
Pas 5. Pregunteu si s’adapta al perfil d’un trastorn alimentari
Reviseu els criteris dels diversos trastorns alimentaris: sembla que pugueu tenir anorèxia nerviosa, bulímia o un altre trastorn alimentari, en una forma menor o major?
Si sospiteu que podeu tenir un trastorn alimentari, és hora de visitar un professional de la salut mental amb llicència per obtenir un diagnòstic oficial
Pas 6. Consulteu un professional de la salut mental amb llicència
Només algú qualificat, com ara un professional autoritzat en salut mental, us hauria de diagnosticar un trastorn alimentari. Si no teniu un trastorn alimentari "important", és possible que se us diagnostiqui un trastorn de l'alimentació no especificat d'una altra manera (NOS; tot i que ara és una categoria de diagnòstic obsolet) o amb trastorns d'alimentació i alimentació no especificats (UFED), que són clínicament significatius. trastorns que no compleixen els criteris per a un altre trastorn alimentari.
Si creieu que us han diagnosticat erròniament, pot ser que tingui sentit veure un metge per descartar altres possibilitats d’augmentar o perdre pes
Pas 7. Cerqueu tractament
Si se li diagnostica un trastorn alimentari, assegureu-vos de preguntar a qui el diagnostica sobre les vostres opcions de tractament. El tractament sol ser un enfocament basat en equip que implica una combinació de psicoteràpia, medicació i educació sobre nutrició, i pot incloure:
- Proveïdors mèdics per controlar la vostra salut.
- Professionals de la salut mental.
- Dietistes.
