Les proves prenatals són proves mèdiques que obtingueu durant l’embaràs per ajudar el vostre proveïdor d’atenció mèdica a controlar el vostre estat de salut i el vostre nadó. Tot i que els metges recomanen algunes proves prenatals per a totes les embarassades, d'altres (incloses algunes proves per comprovar si hi ha defectes congènits i afeccions genètiques) generalment només s'ofereixen si teniu un embaràs de major risc. Per ajudar a prendre decisions sobre les proves prenatals durant el vostre propi embaràs, heu de fer preguntes per assegurar-vos que disposeu de tota la informació possible. Assegureu-vos d’entendre els diferents tipus de proves prenatals. També hauríeu de dedicar temps a pensar què fareu amb els resultats de les proves i considerar el vostre propi historial mèdic abans de prendre decisions.
Passos
Mètode 1 de 3: prendre una decisió informada
Pas 1. Parleu amb el vostre professional sanitari sobre les seves recomanacions
El vostre metge o llevadora us pot recomanar una varietat de diferents proves, proves i tècniques d’imatge durant tot l’embaràs. Alguns procediments rutinaris (especialment aquells que no són invasius i de baix risc) s’ofereixen a la majoria de les dones embarassades, però generalment només es recomana altres si teniu determinats factors de risc que poden afectar la vostra salut o la del vostre nadó. Demaneu al vostre metge que expliqui detalladament les proves per assegurar-vos que disposeu de tota la informació possible per orientar la vostra decisió.
- Per exemple, pregunteu al vostre metge per què recomana aquesta prova específica i què us indicarà. Assegureu-vos de preguntar quines proves donaran respostes definitives i quins són simplement indicadors.
- És possible que també vulgueu preguntar sobre la precisió de la prova. El cribratge prenatal, com la majoria de proves mèdiques, no és perfecte. La taxa de resultats inexactes, coneguts com a falsos negatius o falsos positius, varia d’una prova a una altra.
Pas 2. Informeu-vos sobre les proves genètiques
Cada vegada més, a totes les persones embarassades, independentment de l’edat o dels factors de risc, se’ls ofereix proves genètiques prenatals. Un assessor genètic està format per ajudar-vos a comprendre com els gens poden afectar la salut del vostre nadó, inclosos els riscos de certs defectes congènits, afeccions cromosòmiques i altres afeccions mèdiques que poden aparèixer a la vostra família.
Pas 3. Pregunteu sobre els riscos de la prova
Algunes proves prenatals, com ara una ecografia (que utilitza ones sonores d’alta freqüència per crear una imatge del vostre nadó), no tenen riscos coneguts. Altres proves, com l'amniocentesi, comporten un lleuger risc d'avortament involuntari. Assegureu-vos de parlar amb el vostre metge sobre els riscos potencials de qualsevol prova prenatal per ajudar-vos a decidir.
Fins i tot per als procediments de baix risc o risc, és important visitar un professional mèdic ben format que pugui interpretar correctament els resultats de la prova. Per exemple, tot i que els ultrasons es consideren força segurs, un intèrpret sense formació pot llegir malament els resultats, perdre una anomalia o crear preocupació innecessària pel benestar del nadó
Pas 4. Parleu amb el vostre proveïdor d'assegurances mèdiques per determinar què cobriran
Tots els plans d’assegurança no cobreixen totes les proves de detecció i proves prenatals. Si teniu una assegurança mèdica, és possible que vulgueu trucar al vostre proveïdor d’assegurances mèdiques abans de decidir sotmetre’s a un procediment car. Tot i que això pot canviar d’opinió o no sobre la prova, pot ajudar-vos a fer un pla més responsable.
Pas 5. Penseu en com els resultats poden afectar la vostra decisió de continuar l'embaràs
Tot i que el 96-97% dels nadons neixen sans, és important entendre que les proves prenatals poden revelar algunes complicacions no desitjades, com ara defectes congènits, afeccions mèdiques i anomalies genètiques. Alguns d’aquests resultats us poden deixar la difícil decisió de continuar o no l’embaràs. Pot ser aterridor o aclaparador, però pot ser útil dedicar-vos el temps per pensar què fareu amb els resultats de les proves, independentment de com resultin.
Pas 6. Determineu com la informació pot configurar la vostra atenció prenatal
Algunes proves prenatals detecten problemes que es poden tractar durant l’embaràs. En aquest cas, les proves prenatals us poden ajudar a millorar la vostra atenció prenatal amb un augment de les visites al despatx, canvis dietètics, medicaments addicionals o altres recomanacions del metge. Parleu amb el vostre professional sanitari sobre si els resultats de les proves poden ajudar a orientar les decisions d’atenció prenatal.
- Algunes afeccions no es poden tractar mitjançant atenció prenatal. Tot i això, els resultats de les proves encara us poden ajudar a planificar l’atenció del vostre bebè amb antelació. També poden alertar el vostre proveïdor d’atenció mèdica sobre les condicions que requeriran un tractament immediat després del naixement, garantint una atenció més ràpida.
- Saber que el vostre fill té una determinada afecció també us pot ajudar a preparar-vos per criar-los amb èxit. Per exemple, si apreneu que el vostre fill no nascut té síndrome de Down, podeu preparar-vos per al seu naixement aprenent més sobre la malaltia, treballant en xarxa amb altres famílies de síndrome de Down i preparant recursos mèdics i educatius.
Pas 7. Compreneu que teniu dret a rebutjar una prova
Tant si es tracta de proves rutinàries com si no, sàpigueu que teniu el dret, com a pare o mare del nen per néixer, de rebutjar qualsevol prova amb la qual us sentiu incòmode. Si decidiu que els riscos de la prova, inclosa l'ansietat, el dolor o el possible avortament involuntari, no valen la pena conèixer els resultats, parleu amb el vostre professional sanitari sobre la vostra decisió de rebutjar la prova. Tot i que el vostre metge pot proporcionar informació i consells addicionals, mai no us heu de sentir obligats a sotmetre’s a una prova que no desitgeu.
Mètode 2 de 3: tenint en compte la vostra història clínica
Pas 1. Comenteu qualsevol embaràs anterior amb el vostre professional sanitari
Les experiències anteriors d’embaràs poden ajudar a determinar quines proves prenatals són les millors per a vosaltres. Aquells que han tingut naixements prematurs, avortaments involuntaris o bebès encara nascuts en el passat tenen un major risc de complicacions i se'ls pot oferir proves prenatals addicionals, incloses les proves genètiques. De la mateixa manera, és important que el vostre metge sàpiga si ha tingut algun bebè amb defectes congènits o afeccions genètiques en el passat.
Si heu experimentat diabetis gestacional o preeclampsia amb embarassos anteriors, el vostre metge us pot recomanar controls de pressió arterial addicionals, proves d’orina i proves de glucosa per ajudar-vos a garantir una experiència prenatal saludable tant per a vosaltres com per al vostre bebè
Pas 2. Compreneu com la vostra edat pot afectar l'embaràs
Si teniu més de 35 anys, el vostre embaràs es considera de major risc i el vostre metge us pot recomanar proves prenatals addicionals. És possible que vulgueu considerar proves genètiques addicionals, com ara el cribratge d’ADN fetal sense cèl·lules o el cribratge de sang materna, ja que és més probable que les persones que donen a llum després dels 35 anys pateixin anomalies cromosòmiques.
Els futurs pares menors de 20 anys també poden tenir més risc de patir defectes congènits i afeccions genètiques. Si sou adolescent, parleu amb el vostre professional sanitari sobre si és possible que necessiteu proves prenatals addicionals
Pas 3. Determineu si el vostre bebè corre el risc de patir determinades malalties genètiques
És possible que el vostre metge vulgui provar-vos gens i altres pares del vostre bebè per detectar gens que causin determinades malalties genètiques, com ara la fibrosi quística, l’atròfia muscular espinal (SMA), la malaltia de Tay-Sachs o la malaltia de les cèl·lules falciformes. Si tots dos teniu un gen per a la mateixa malaltia, el podríeu transmetre al vostre bebè, encara que no tingueu la malaltia en si mateixa.
- La prova d'aquests gens se sol conèixer com a prova portadora (per determinar si qualsevol dels pares porta el gen en qüestió). Les proves portadores es realitzen amb mostres de sang o saliva i se solen fer abans de l’embaràs o durant les primeres setmanes de gestació.
- Alguns grups ètnics són més propensos a portar certes malalties genètiques. Per exemple, els que tenen herència jueva asquenazita (Europa central i oriental) són més propensos a portar gens que condueixen a la malaltia de Tay-Sachs. Si algun dels pares del nadó té antecedents ètnics en què els trastorns genètics són freqüents, és probable que el vostre metge us recomani una prova portadora. A més, podeu considerar la prova si no esteu segur de la vostra procedència ètnica.
Pas 4. Parleu amb el vostre metge o llevadora sobre qualsevol afecció mèdica existent
El vostre embaràs es pot considerar d’alt risc i necessita un control prenatal addicional si teniu alguna malaltia com diabetis, hipertensió arterial, trastorns convulsius, ETS o trastorn autoimmune com el lupus. Assegureu-vos de discutir qualsevol afecció mèdica amb el vostre professional sanitari i pregunteu si poden justificar proves prenatals o atenció addicionals.
Mètode 3 de 3: comprensió dels diferents tipus de proves prenatals
Pas 1. Apreneu les proves recomanades per a la vostra primera visita prenatal
L'American College of Obstetricians and Gynecologists recomana a totes les dones embarassades que facin determinades proves en la seva primera visita prenatal per assegurar-se que el vostre bebè i vosaltres ho porten bé. Aquestes proves són mínimament invasives i us ajudaran a iniciar un embaràs saludable. Pregunteu al vostre metge si teniu cap pregunta o dubte sobre aquestes proves:
- Prova de tipus sanguini i tipus Rh i anticossos
- Recompte sanguini complet
- Anàlisi d'orina i cultiu d'orina
- Prova d’immunitat contra la rubèola
- Prova d’immunitat a la varicel·la
- Papanicolau (si es deu)
- Detecció d’anticossos del VIH
- Detecció de sífilis
- Prova d’hepatitis B.
- Prova de gonorrea i clamídia
Pas 2. Determineu si la prova té finalitats de detecció o diagnòstic
En general, hi ha dos tipus diferents de proves prenatals: proves de detecció i proves diagnòstiques. Les proves de cribratge us poden ajudar a identificar si és més o menys probable que el vostre bebè tingui certs defectes congènits i trastorns genètics. Si una prova de detecció indica un possible problema o la vostra edat, antecedents o antecedents mèdics suposa un major risc, el vostre metge pot recomanar una prova diagnòstica per fer un diagnòstic més definitiu.
- Normalment, les proves de detecció són menys invasives que les proves diagnòstiques.
- Alguns exemples de proves de cribratge inclouen anàlisis de sang, la majoria d’ecografies i el cribratge d’ADN prenatal sense cèl·lules. La majoria de proves de cribratge s’ofereixen durant el primer o segon trimestre.
- El mostreig de Villus corionic (CVS) i l’amniocentesi són exemples de proves diagnòstiques. Tots dos us ajudaran a estar segurs del diagnòstic, però també comporten un lleuger risc d'avortament involuntari.
Pas 3. Familiaritzeu-vos amb la pressió arterial, l'orina i les proves de sang regulars
Algunes proves prenatals són rutinàries i s’ofereixen a gairebé totes les persones embarassades. Aquests inclouen controls de pressió arterial, proves d’orina i anàlisis de sang. Generalment es considera que tots són força segurs i poden ajudar a controlar la vostra pròpia salut, així com la salut del vostre bebè.
- Durant un control de la pressió arterial, el vostre proveïdor mesurarà els nivells de pressió arterial per assegurar-vos que no teniu preeclampsia. El vostre metge podrà diagnosticar la preeclampsia si teniu pressió arterial alta i signes de danys en altres òrgans després de la 20a setmana d’embaràs. Tot i que la preeclampsia és una afecció greu, el vostre proveïdor us pot ajudar a fer un pla per tractar-la si es diagnostica.
- Per a una prova d’orina, el vostre proveïdor comprovarà una mostra d’orina per detectar infeccions i signes de preeclampsia.
- Les proves de sang materna poden ajudar a identificar l’anèmia i algunes infeccions que poden afectar l’embaràs, incloses la sífilis, l’hepatitis B i el VIH. Les proves de sang també poden determinar si el vostre bebè té malaltia de Rh, una afecció que es pot tractar durant l’embaràs.
Pas 4. Obteniu una ecografia per controlar el creixement fetal amb poc o cap risc
Durant una ecografia, el vostre metge usarà ones sonores d’alta freqüència per crear una imatge del vostre nadó i dels òrgans interns. És possible que se us proposi un ultrasò abdominal en què s’utilitzi el transductor a la part superior de l’abdomen o un ultrasò transvaginal en què s’insereix un transductor més petit a la vagina. Tots dos mètodes no tenen riscos coneguts, a part d'algunes molèsties lleus.
- En general, se us oferirà una ecografia durant el primer trimestre (per comprovar el creixement fetal i determinar la data de venciment) i, de nou, durant el segon trimestre per garantir un desenvolupament adequat. Tanmateix, si teniu un embaràs de major risc, es pot recomanar aquesta prova amb més freqüència.
- Per preparar-vos per a l’ecografia, mengeu, beveu i preneu els medicaments com ho faríeu normalment el dia de l’examen. Si us fan una ecografia transabdominal, ompliu la bufeta abans del procediment. Per obtenir una ecografia transvaginal, buideu la bufeta.
Pas 5. Demaneu un cribratge del primer trimestre per provar defectes congènits
Durant la majoria dels embarassos s’ofereix un cribratge del primer trimestre i consisteix en una ecografia més una anàlisi bàsica de sang (a la sang materna). El cribratge no invasiu pretén veure si el vostre bebè corre el risc d'alguns defectes congènits, com ara la síndrome de Down i problemes cardíacs. Normalment es fa a les 11-14 setmanes d’embaràs.
Com que el cribratge del primer trimestre no és definitiu, és probable que el vostre metge recomani proves addicionals o assessorament genètic si els resultats són anormals
Pas 6. Feu-vos una prova de sang de quatre pantalles per detectar certes afeccions
Durant el segon trimestre, el vostre proveïdor d’atenció mèdica pot oferir un altre tipus d’anàlisi de sang. Aquesta prova, anomenada cribratge de pantalla quadricular o marcador múltiple, mesura els nivells de 4 substàncies diferents a la sang materna per provar certes afeccions cromosòmiques (com la síndrome de Down), així com defectes del tub neural (anomalies greus en la formació del cervell o medul · la espinal). Tot i que això pot fer por, és possible que preferiu conèixer els resultats per ajudar-vos a prendre decisions sobre l'atenció prenatal i postnatal.
Aquesta prova és un procés de detecció més que un procediment diagnòstic. No us proporciona un diagnòstic, però sí les probabilitats que el vostre bebè tingui una determinada afecció. Això us pot ajudar a determinar si és possible que necessiteu proves addicionals
Pas 7. Opteu per un cribratge d’ADN sense cèl·lules prenatals per identificar anomalies genètiques
El cribratge d’ADN sense cèl·lules prenatals és una prova no invasiva que examina l’ADN del vostre nadó mirant la sang de la mare. Normalment es fa després de 9 setmanes d’embaràs i pot ajudar a detectar problemes cromosòmics com la síndrome de Down. També pot proporcionar informació sobre el sexe i el grup sanguini del bebè.
No es recomana la detecció de l’ADN sense cèl·lules prenatals per a tots els embarassos, especialment si està embarassada de múltiples (és a dir, bessons o triplets). Tanmateix, si la vostra ecografia revela anomalies o ja heu tingut un bebè amb un defecte de naixement, aquesta prova pot ser una opció útil de detecció
Pas 8. Penseu en l’amniocentesi per obtenir un diagnòstic més definitiu
L’amniocentesi és una prova diagnòstica que pot confirmar trastorns cromosòmics i defectes oberts del tub neural (com l’espina bífida) detectats en cribratges anteriors. Durant una amniocentesi, el metge us introduirà una agulla fina al ventre i us prendrà una petita mostra del líquid amniòtic que envolta el vostre bebè. Si els antecedents familiars ho justifiquen, una amniocentesi també pot ajudar a diagnosticar altres defectes i trastorns genètics. Generalment s’ofereix entre les setmanes 15 i 20 d’embaràs.
- L’amniocentesi comporta cert risc, amb un 0,1-0,3% de les persones que fan un avortament involuntari com a conseqüència del procediment.
- A causa del risc del procediment, no es recomana l’amniocentesi per a tots els embarassos. Tot i això, pot ajudar a diagnosticar resultats anormals de proves de detecció anteriors i també es pot recomanar a persones amb un major risc d’anomalies cromosòmiques, incloses les persones majors de 35 anys.
Pas 9. Discutiu el mostreig de vellositats corioniques (CVS) després d’un cribratge anormal
Per a aquesta prova, el vostre metge us prendrà un petit tros de placenta col·locant una agulla pel ventre o inserint un petit tub a la vagina. Aquest teixit conté el mateix material genètic que el vostre nadó i es pot provar la síndrome de Down i altres afeccions genètiques. Aquest procediment pot ajudar a diagnosticar problemes detectats en proves de detecció anteriors, però, com una amniocentesi, comporta un risc d'avortament involuntari. Es pot realitzar durant el primer trimestre i també pot ajudar a determinar la paternitat.
Com que comporta cert risc, el CVS no es recomana en tots els casos. No obstant això, atès que es pot realitzar abans de l’amniocentesi, pot ser útil per a dones que han rebut resultats anormals en altres proves i que volen respostes definitives abans del seu embaràs
Pas 10. Prova de diabetis gestacional a la setmana 26 o quan es recomana
La diabetis gestacional provoca nivells elevats de sucre a la sang que poden afectar l’embaràs i la salut del nadó. Té més risc de patir diabetis gestacional si té un índex de massa corporal elevat. La seva història familiar i mèdica també pot portar al seu metge a tenir en compte la diabetis gestacional. Tot i que pot complicar l’embaràs, la diabetis gestacional es pot controlar amb dieta, exercici i medicaments un cop diagnosticada.
Per provar la diabetis gestacional, el vostre metge us demanarà que prengueu una solució especial de glucosa i, a continuació, mesurareu el nivell de sucre a la sang traient mostres en diversos moments al llarg de diverses hores. Per preparar-vos per a la prova de diabetis gestacional, se us pot demanar que us abstingueu dels aliments el dia de la prova
Pas 11. Comproveu si hi ha estreptococ del grup B per evitar infectar el nounat
L’estreptococ del grup B (GBS) és un tipus de bacteri que es troba al tracte genital inferior. Està present en aproximadament el 20% de les dones i generalment és inofensiu abans de l’embaràs. Tanmateix, durant l’embaràs i el part, el GBS pot infectar el nadó i provocar malalties greus. Tot i que aquest risc pot fer por, hi ha alguns passos senzills que podeu prendre per evitar passar GBS al vostre fill si feu positiu, inclosos els antibiòtics.
Probablement se us oferirà una prova de colonització vaginal i rectal de GBS entre les 35 i les 37 setmanes d’embaràs
Consells
- Penseu en la possibilitat d’orientar un ministre religiós o un conseller familiar per ajudar-vos a decidir sobre les proves prenatals. Aquests professionals sovint estan ben equipats per ajudar-vos a afrontar la indecisió i la incertesa, la por al futur i les preocupacions dels pares.
- Doneu-vos temps per prendre una decisió sobre els procediments prenatals, ja que la majoria de les proves tenen un període de temps durant el qual es poden realitzar.
